Quan pensem en hàbits de salut, sovint ens ve al cap la idea de: “cal tenir força de voluntat”. Menjar millor, fer exercici, dormir prou… En teoria, en gran part sabem què hauríem de fer. Però, si és tan evident, per què ens costa tant sostenir aquests canvis en el temps?

Els hàbits, més enllà de les decisions racionals, són processos profundament arrelats en el nostre cos, la nostra història i la manera com hem après a relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Què hi ha darrere d’un hàbit?

Un hàbit és una conducta repetida que, amb el temps, esdevé automàtica. Això vol dir que deixa de passar pel filtre conscient: no “decidim” cada vegada què fem, sinó que ho fem gairebé sense adonar-nos-en.

Per això, tenir una llista de recomanacions  (què menjar, quantes hores dormir, quants passos fer al dia…)  pot ser útil com a orientació, però sovint és insuficient. 

Per entendre un hàbit, cal anar més enllà de la conducta observable i preguntar-nos: quina funció té aquest hàbit en la nostra vida?

L’impacte de l’aferrament

Un dels factors clau en la construcció dels hàbits és l’aferrament: el vincle emocional que es forma a la primera infància amb les figures de cura.

Segons la teoria de l’aferrament, aquests vincles poden ser, de manera simplificada: segurs, ansiosos, evitatius, i desorganitzats (o caòtics).

Aquests patrons no només influeixen en com ens relacionem amb els altres, sinó també en com regulem les emocions i, en conseqüència, en els nostres hàbits quotidians.

Diversos estudis apunten que les experiències viscudes a la primera infància modelen els sistemes de regulació emocional. Això vol dir que allò que vam aprendre en els primers anys de vida sobre com calmar-nos, gestionar l’estrès o afrontar el malestar pot traduir-se, anys després, en conductes de salut o de risc.

Quan els hàbits regulen emocions

Alguns comportaments que sovint etiquetem com a “poc saludables” poden tenir una funció adaptativa. Alguns exemples:

• Menjar en excés o de manera compulsiva pot ser una forma d’autoregulació emocional, una manera de calmar l’ansietat, la solitud o el buit.
• Mantenir-se constantment ocupat o no poder aturar-se pot estar relacionat amb una dificultat per tolerar el silenci o el contacte amb certes emocions.
• Problemes de son poden reflectir un sistema nerviós en estat d’alerta persistent.

Des d’aquesta perspectiva, el problema no és només l’hàbit en si, sinó la necessitat que està intentant cobrir.

Més enllà de la força de voluntat

Reduir el canvi d’hàbits a una qüestió de disciplina pot generar frustració i culpa. Quan una persona no aconsegueix mantenir una dieta o una rutina, sovint conclou que “no té força de voluntat”, quan en realitat pot estar lluitant amb patrons molt més profunds.

Canviar un hàbit implica, en molts casos:

• Reconèixer la seva funció
• Desenvolupar noves formes de regulació emocional
• Construir un entorn que faciliti el canvi
• I, sovint, revisar la pròpia història vital

El paper dels professionals de la salut

Per als professionals sanitaris, això suposa un repte i una oportunitat. No n’hi ha prou amb prescriure una dieta per penjar a la nevera o un llistat de recomanacions generals.

Cal que ens preguntem:

• Què hi ha darrere d’aquest hàbit?
• Quina funció compleix en la vida d’aquesta persona?
• Què està expressant el cos a través d’aquest símptoma?

Escoltar amb profunditat implica anar més enllà de la conducta visible i obrir espais perquè la persona es pugui comprendre millor. No es tracta només d’eliminar allò que “no ens agrada”, sinó d’entendre-ho i integrar-ho.

Escoltar el cos

Els símptomes i els hàbits poden ser, en certa manera, un llenguatge. Quan el cos s’expressa (a través del cansament, la gana desregulada, la tensió o l’insomni) pot estar indicant-nos que alguna cosa necessita ser mirada.

Acompanyar aquest procés no és immediat ni lineal. Però potser és el camí més sòlid cap a canvis de salut sostenibles i respectuosos amb la persona.