Les experiències adverses a la infància (EAI) són un factor determinant de la salut a l’edat adulta. L’evidència acumulada en les darreres anys ha mostrat una associació consistent entre l’exposició a aquestes experiències i l’increment de patologies a l’edat adulta. Diverses metaanàlisis (disseny d’estudi amb major evidència científica), amb dades de milers d’adults d’arreu del món, mostren una associació clara entre haver patit EAI i el dolor crònic en l’edat adulta, així com esdeveniments cardiovasculars i trastorns mentals. A més, aquestes persones presenten una major prevalença de conductes de risc, així com una menor qualitat i esperança de vida.
Malgrat aquesta evidència, la seva exploració sistemàtica continua sent limitada en molts contextos assistencials. La pràctica clínica sovint es focalitza en el símptoma o en el diagnòstic, deixant en un segon pla els factors biogràfics que poden contribuir de manera significativa al malestar actual.
Com a professionals de la salut, sovint no estem prou acostumats a explorar aquests aspectes. Abordar-los implica obrir la porta a experiències complexes, i saber com gestionar aquesta informació pot representar un repte tant clínic com humà. Així mateix obliga a replantejar el rol del professional, que ha d’anar més enllà de la identificació i el tractament del símptoma per integrar una visió més global de la persona.
Diversos estudis indiquen que, quan aquestes qüestions s’aborden en un entorn adequat, els pacients ho perceben com una oportunitat per donar sentit a la seva experiència i millorar la comprensió del seu estat de salut.
En aquest context, es fa necessari avançar en tres eixos: reforçar la formació dels professionals en l’abordatge del trauma, incorporar aquesta dimensió en els protocols assistencials i desenvolupar recursos que permetin oferir un suport adequat a les persones afectades.
Reconèixer el paper de les experiències adverses a la infància no implica substituir altres enfocaments clínics, sinó complementar-los. Es tracta d’ampliar la mirada per incloure la trajectòria vital com a element clau en la comprensió del procés salut-malaltia. Cal anar més enllà del tractament farmacològic i atendre la persona en tota la seva complexitat, incloent-hi el seu context i la seva trajectòria vital.
Integrar aquesta perspectiva pot contribuir a una pràctica clínica més completa, més humana i potencialment més efectiva.
Articles i recursos d’interès:
Adverse childhood experience is associated with an increased risk of reporting chronic pain in adulthood: a stystematic review and meta-analysis. Eur J Psychotraumatol. 2023.
André Bussières, Mark J Hancock, Ask Elklit, Manuela L Ferreira, Paulo H Ferreira, Laura S Stone, Timothy H Wideman, Jill T Boruff, Fadi Al Zoubi, Fauzia Chaudhry, Raymond Tolentino, Jan Hartvigsen
A revised and extended systematic review and meta-analysis of the relationship between childhood adversity and adult psychiatric disorder. J Psychiatr Res. 2022.
Michael T McKay, Leah Kilmartin , Alexandra Meagher, Mary Cannon, Colm Healy, Mary C Clarke