La Medicina Narrativa és un enfocament de la medicina que posa el focus en el relat de la persona com a part essencial del diagnòstic i del tractament. Aquest model va ser desenvolupat per la doctora Rita Charon a la Universitat de Columbia a finals dels anys 90, tot i que aquesta manera d’entendre la medicina ha estat present, amb altres termes, al llarg de la història de la medicina.

Es fonamenta en pilars com l’escolta activa, l’empatia, la capacitat d’interpretació i la construcció d’un vincle sòlid entre el professional de la salut i la persona atesa. En aquest sentit, la medicina narrativa es pot entendre com una eina que concreta i aprofundeix el model biopsicosocial, integrant les dimensions biològiques, psicològiques i socials a través del relat.

Aquest enfocament permet comprendre millor els factors personals, socials i emocionals que poden haver contribuït a l’aparició de determinats símptomes. Així mateix, posa atenció en la comprensió de la persona en la seva globalitat, més enllà del tractament simptomàtic, i promou la creació d’un espai segur i de confiança on es pugui explorar el recorregut vital i la situació actual, integrant l’experiència interna de la persona amb el seu context social i vital. 

Articles i recursos d’interès:

Medicina narrativa. Un model per a l’empatia, la reflexió, la professió i la confiança 
Rita Charon. Traducció de Gaietà Permanyer Miralda i Joan M. V. Pons de l’article: Charon R. Narrative medicine. A model for empathy, reflection, profession and trust.JAMA. 2001;286:1897-1902

Medicina Narrativa Universitat de Columbia